Ens llevem al matí i una de les primeres coses que fem és mirar el mòbil o la tauleta. Poques hores de desconnexió i ja tenim un munt d'avisos de Twitter, Facebook, de qualsevol apli de notícies, així com també missatges d'amistats, de família, de la feina, al WhatsApp, Telegram, Signal ...
De fet, a Catalunya, gairebé la meitat dels catalans escollim aquests canals per informar-nos; i entre la gent més jove, aquest percentatge creix fins al 83%. Els mitjans de comunicació, fins ara de capçalera, han estat substituïts per les xarxes socials, que ens faciliten un flux continu i inesgotable d'informació en aparença neutre. Però, ho és realment?
En realitat, tots som conscients que cada cop és més difícil destriar la informació de l'opinió o, senzillament, de la mentida. Nous conceptes com fets alternatius, post veritat, fake news, click baiting, hoaxes, spamming, bombolles de filtres, algoritmes ... semblen creats expressament per dificultar el nostre accés a informació veraç.
Com podem saber que allò que ens entra a la pantalla, segurament de la mà d'una persona que coneixem i en qui confiem, és una informació fidedigna o ens trobem davant d'una notícia falsa?
 |
En aquesta secció del web d'eduCAC hi trobareu idees, consells, i alguns dels recursos disponibles a la xarxa per fer front a les fake news. També trobareu un petit glossari amb alguns dels termes relacionats i algunes iniciatives periodístiques que considerem rellevants. |
Com podem saber quan ens trobem davant d'informació falsa o falsejada?
A continuació et proposem unes quantes idees, consells i recursos útils per fer front a la desinformació i les fake news.
En Carlos Baraibar és periodista i responsable de la secció Fets o fakes de Catalunya Ràdio.
Amb ell parlem de desinformació i fake news, i ens dóna idees per a tenir una bona dieta informativa.
Quina és la funció dels verificadors o fact-checkers?
Segons quins criteris funcionen?
Qui verifica la seva feina? I quines iniciatives de verificació tenim a la vora? T'ho expliquem tot en aquesta secció.
Què és un bot? I una deep fake? Vivim en una bombolla de filtres?
En el Glossari eduCAC contra la desinformació trobaràs definicions i material complementari que et serviran de guia en l'actual ecosistema informatiu.
En aquesta secció hem recopilat tota mena de recursos, propis del programa eduCAC i aliens, institucionals, de mitjans, textuals, audiovisuals..., que et poden ser útils per a treballar la lectura crítica de mitjans amb alumnat de primària i secundària.
En aquesta secció del web de l'eduCAC recollim les actuacions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya en matèria de desinformació i fake news.
Trobaràs, entre d'altres, sessions del Fòrum de la comunicació amb els periodistes Toni Cruanyes, Agnès Marqués i Marta Sugrañes, i també amb el catedràtic de filosofia política Daniel Innerarity.
La Plataforma per a l'educació mediàtica va impulsar durant el 2021 un debat públic sobre la desinformació al voltant de la vacuna de la Covid-19. Fruit d'aquest debat interdisciplinari es publica el document Com detectar les fake news sobre les vacunes de la Covid-19? El podeu consultar en aquest enllaç, on també trobaràs un exercici pràctic de com aplicar les pautes del document.
