Diversitat cultural

Què entenem per diversitat cultural? Per diversitat cultural s’entén la multiplicitat de mitjans pels quals s’expressen les cultures dels grups i de les societats. Aquestes expressions culturals es transmeten dins i entre les societats. La diversitat cultural es manifesta no solament en les diverses formes en què s’expressa, enriqueix i transmet el patrimoni cultural de la humanitat mitjançant la varietat d’expressions culturals, sinó també a través dels diferents modes de creació, producció, difusió, distribució i gaudiment artístics, a més de les tecnologies emprades.

Com funciona l'itinerari?

Amb aquest itinerari transversal us proposem treballar les unitats didàctiques eduCAC amb un fil conductor: la diversitat cultural. Hi trobareu propostes específiques per complementar el treball de les unitats didàctiques posant el focus en com es generen els sentiments de pertinença i d’identificació amb una cultura o diverses. Per fer-ho, us proposem reflexionar sobre els conceptes d’igualtat, desigualtat, diferència i diversitat en un context en què la globalització és total i hi ha el risc que es converteixi en totalitzadora. Cal, doncs, que reconeguem les incerteses i els reptes de conviure de forma multicultural i que siguem capaços d’identificar el paper que juguen els mitjans de comunicació en la construcció de l’imaginari col·lectiu.

Quin xou! / Ens posem a la seva pell
Aprofundim en l’anàlisi sobre els valors que transmeten els xous televisius, posant el focus sobre com nosaltres mateixos ubiquem les persones en determinades caselles en funció del seu aspecte físic

Cinema, més que entreteniment / Construcció d'estereotips culturals
 Analitzem a través de quins mitjans se’ns transmeten certs estereotips culturals i convertim-nos en espectadors crítics i/o en creadors d’històries amb consciència.

 L'espectacle dels fets / Com ens representen els mitjans?
Analitzem la diversitat cultural als mitjans i desenvolupem una mirada crítica per erradicar els prejudicis i els estigmes que es col·loquen damunt de determinats col·lectius de persones. Podeu continuar aquesta proposta amb el Projecte d'aula "Fem periodisme!".

Materials complementaris de l'itinerari:

Abans d’iniciar aquesta proposta de l’itinerari transversal us recomanem dur a terme la ‘Unitat didàctica 5. Quin xou!’, en la que aprenem quins tipus de xou d’impacte existeixen i les seves característiques principals.

Després, veurem uns vídeos reflexius sobre com ens impacta el racisme des que som ben petits i debatrem al respecte. Acabarem amb una exposició dels tons de pell de l’aula. Tot plegat ens servirà per descodificar els nostres propis prejudicis i per desenvolupar l’esperit crític amb aquells mitjans que els fomenten.

1. Xou d'impacte

Reprenem  l’activitat de recreació d’un xou televisiu de la ‘Unitat didàctica 5. Quin xou!’, però afegint-hi algunes característiques particulars als personatges per reflexionar sobre els estereotips que assignem a les persones.  Per començar, haurem de convertir l'aula en un plató de televisió, tot preparant: l'espai, els rols, la dinàmica, els xous a representar i la caracterització dels personatges. A la guia per al professorat trobareu totes les pautes a seguir, així com les imatges dels personatges a repartir. Un cop cada grup tingui assignats els personatges i el tipus de xou a representar, dedicarem una bona estona a preparar el programa.

Comença l'espectacle. Cada grup haurà de sortir a representar el seu programa, mentre la resta de grups fan de públic i altres actuen com a jurat. Deixarem uns 5 minuts per grup. A la guia per al professorat trobareu instruccions específiques per a cada grup.

Tanquem el xou. L’objectiu de repartir entre els grups imatges dels personatges que hauran d’ubicar dins de cadascun dels seus reality shows és veure si, en funció de l’aspecte físic i dels “trets culturals” que s’intueixen en cada personatge, hi associem automàticament un caràcter determinat, unes habilitats, una manera de pensar, un tipus d’humor, una problemàtica... Plantejarem algunes preguntes sobre aquesta qüestió, amb la intenció d’obrir un espai de debat i reflexió:

• En què ens hem basat per decidir el tipus de rol que faria cada personatge?
• Per què li hem atorgat un determinat caràcter al personatge “X”?
• Per què hem imaginat que el personatge “X” no parlaria català?
• A mode de conclusió, penseu que heu estat influenciats per alguns estereotips a l'hora d'ubicar i caracteritzar els personatges dins del vostre xou? Quins?
• Els programes que acostumeu a veure o seguir vosaltres, representen la humanitat amb tota la seva diversitat?

2. Paleta de colors

Començarem la sessió visualitzant a l’aula un o els dos vídeos següents. El primer va ser realitzat el 2012 per l’organització 11.11 Cambio Social dins de la campanya “Racismo en México”. El segon segueix exactament la mateixa dinàmica i el mateix tipus d’experiment, però es va realitzar a Itàlia el 2016. Tots dos es basen amb un experiment que va ser dissenyat per Kenneth i Mammie Clark als anys trenta als EUA, i que té per objectiu desvelar alguns dels prejudicis “racials” que els infants assumeixen com a “normals” des de ben petits.

A la guia per al professorat trobareu unes preguntes que us serviran de pauta per treballar els vídeos amb el vostre alumnat.

Un món de colors. A continuació, projectarem a l’aula la pàgina principal de la web Humanae, en què podem veure un mural amb un munt de cares de persones diferents i un to associat en el fons de cada fotografia. I preguntarem: Què vol representar aquesta composició? Quin missatge ens està enviant?

A la guia per al professorat trobareu més informació sobre aquesta artista i la seva obra, per tal que la pugueu comentar amb el vostre alumnat. Seguidament, visualitzarem una conferència on ella mateixa explica la seva experiència personal, d’on sorgeix la seva idea i què pretén aconseguir:

A la guia per al professorat trobareu unes preguntes que us serviran per guiar un debat sobre el vídeo a l'aula.

Diversitat a l'aula. Com a tancament de tot allò treballat fins ara, ens inspirarem en el projecte Humanae, d’Angélica Dass, per fer un experiment a l’aula i prendre consciència de la diversitat al nostre grup-classe. Realitzarem un procediment similar al de l’artista i cercarem el color específic més semblant al to de pell de cadascú. Per aconseguir-ho, necessitarem ordinadors amb algun programa d’edició d’imatge, com ara Photoshop, Gimp o, fins i tot, Paint.

L’objectiu és cercar el color RGB més similar a la nostra pell. En cas que no comptem amb ordinadors, una altra opció és que cadascú es dibuixi a si mateix i experimenti barrejant pintures, fins a trobar el color que consideri que s’assembla més al seu color de pell. Segons el nivell educatiu o els interessos del grup classe, escollirem una opció o l’altra.

A la guia per al professorat trobareu totes les instruccions per dur a terme aquesta activitat pas a pas, així com les indicacions corresponents per si volguéssim dedicar una sessió extra a muntar una exposició al centre educatiu.

Materials complementaris de l'itinerari:

En aquesta proposta didàctica trobareu recursos per treballar amb el vostre alumnat la força que té el cinema, així com les sèries, el teatre o la literatura a l’hora de transmetre’ns una determinada visió del món. Partirem de la ‘Unitat didàctica 8. Cinema, més que entreteniment’ i ampliarem la reflexió per acabar realitzant un cineclub ple de consciencia.

1. L'imaginari col·lectiu

Ens situem. Començarem recuperant les preguntes ja plantejades a la sessió 1 de la ‘Unitat didàctica 8. Cinema, més que entreteniment’ i n’afegirem algunes de noves per incorporar també el món de les sèries i la literatura. En paral·lel al debat, anirem anotant a la pissarra les idees clau que vagin sorgint.Trobareu tot el conjunt de preguntes que us proposem dins de la guia per al professorat.

Creem un personatge. Cadascú haurà d’imaginar un personatge en el qual es basaria una hipotètica història. Tot i que no arribarem a desenvolupar la història sencera, crearem el que seria el seu personatge protagonista, amb el màxim de detalls possibles. Deixarem una estona per pensar-hi tranquil·lament. A la guia per al professorat trobareu una taula que us servirà per anar definint el màxim de característiques del personatge.

Reflexionem sobre el nostre imaginari. Reprendrem l'activitat en què demanàvem que cadascú pensés una pel·lícula que li hagués impactat especialment i escrivís en un paper el títol i el motiu pel qual els va impactar. I ara afegirem que podem esmentar sèries, dibuixos animats, novel·les, contes, obres de teatre, musicals, etc. Un cop tinguem l’obra escollida, dedicarem una estona a recordar quins personatges apareixien en aquesta història i quines característiques tenen. Seguidament, posarem en comú les característiques de tots els personatges que hem creat i/o recordat i les anirem agrupant segons: característiques físiques; lloc on ha nascut; lloc on viu; relacions familiars; professió; característiques socio-econòmiques; personalitat; ideologia / valors; reptes o somnis a complir. Així, a poc a poc, omplirem una taula a la pissarra amb els resultats generals de l’aula i podrem veure si hi ha un o dos patrons que més o menys es repeteixen o no.

A la guia per al professorat trobareu una taula d'exemple i totes les pautes explicades detalladament, així com algunes preguntes per reflexionar:

• De què depèn que tinguem uns personatges amb unes característiques o unes altres?
• A través d'on construïm el nostre imaginari ?

2. Històries parcials

Analitzem els nostres referents. Començarem aquesta segona sessió demanant a l’alumnat que, de forma més o menys ràpida, pensin durant uns minuts quins són els seus referents habituals. Seguidament, que analitzin si els referents que els hi han vingut al cap són homes o dones, i quin altre conjunt de característiques físiques i/o socioculturals tenen, en la línia del quadre que ja vam utilitzar en la primera sessió.

Descobrim històries. Recuperarem els resultats i conclusions a les quals vam arribar a l'anterior sessió, després de posar en comú les característiques dels personatges creats per tots i totes. A més, afegirem l’anàlisi que ha fet cadascú sobre com són els seus referents. A la guia per al professorat trobareu unes preguntes per tal de comentar conjuntament les observacions de tots i totes.

Un cop fet aquest breu repàs, projectarem el vídeo d’una conferència de la novel·lista nigeriana Chiamanda Adichie en el marc de les TED Conference.

Materials complementaris de l'itinerari:

Abans d’iniciar aquest proposta didàctica us recomanem dur a terme la sessió 1 de la ‘Unitat didàctica 2. L’espectacle dels fets’, ja que aquí us proposem realitzar el mateix treball d’anàlisi de notícies, però prestant especial atenció a com es redacten quan fan referència a situacions relacionades amb persones migrades, o de diferents ètnies o religions.

Treballarem la informació que emeten els mitjans de comunicació, aprenent a analitzar quines notícies s’elaboren amb rigor i sense prejudicis de cap tipus i quines prioritzen el sensacionalisme o emeten judicis de valor intencionadament. I si encara voleu anar més enllà, podeu seguir treballant aquesta temàtica amb el ‘Projecte d’aula Fem periodisme!’, proposant al vostre alumnat la creació d’un canal de notícies que atengui la diversitat cultural del nostre país.

1. Analitzem les notícies

Escollim una notícia. Abans de començar, repassarem aquells aspectes fonamentals que ens serveixen per diferenciar si estem davant d’una notícia rigorosa o d’una notícia sensacionalista. A la guia per al professorat trobareu els punts clau per detectar-les.

Un cop els grups tinguin clar en què fixar-se per saber davant de quin tipus de notícia es troben, deixarem un temps perquè facin la cerca de la notícia que voldran treballar. Una cerca que la poden fer per internet o a través de diaris.

Anàlisi de la noticia. Visualitzarem les notícies seleccionades per cada grup i procedirem a fer l’anàlisi. Per analitzar-les agafarem les mateixes taules que trobareu a l'apartat 1.2. de la guia per al professorat.

Compartim observacions i conclusions. Cada grup mostrarà la notícia escollida i haurà d’argumentar per què considera que la notícia analitzada és rigorosa o no, i què els hi ha fet decantar-se per situar-la des d’una perspectiva o una altra. A més a més, per tal d’incentivar el debat, podem plantejar les qüestions que trobareu a la guia per al professorat.

Treball fora de l'aula. Observem els mitjans

Demanarem als i les alumnes que, durant un temps determinat (una setmana per exemple), observin amb atenció els mitjans de comunicació. Però no només els telenotícies, o les notícies dels diaris, sinó també les sèries, pel·lícules, xarxes socials, publicitat, etc. I es fixin en quina mesura apareixen representades persones de diferents tons de pell, amb diversos accents, amb diferents trets culturals que les identifiquen com a tal, de diverses ètnies o religions, etc. A la guia per al professorat trobareu totes les pautes per dur a terme el treball fora de l'aula.

2. Coneguem el territori

Compartim les dades recollides. Posem en comú les dades recollides fora de l'aula. Cada grup haurà de sortir davant de l’aula i presentar el mitjà que ha analitzat i la taula amb les dades que ha recollit. Quan tots els grups hagin presentat el seu recull de dades i observacions, ens reunim per tal de compartir les conclusions. Obrim el debat a partir dels resultats de les taules i repassant les preguntes que ja els hi vam repartir en la sessió anterior.

Identifiquem els nostres prejudicis. Plantegem les següents preguntes a l'aula:

• Quins patrons pensem que són majoritaris en la població catalana?
• On creieu que han nascut la majoria de catalans i catalanes?
• De quin color tenen la pell majoritàriament?
• Quina diríeu que és la religió més estesa en el territori català?
• Hi ha una sola llengua que identifiqui la població catalana? Quina?

Amb tot plegat, mirarem de definir quins són els patrons que assenyalarien com a propis de la societat catalana i, a mesura que vagin sortint, els anirem apuntant a la pissarra. A la guia per al professorat trobareu més preguntes, pensades per acotar alguns conceptes i també per generar debat.

Un cop hem identificat els prejudicis més estesos que es troben a l’aula, visualitzarem el vídeo següent: Catalunya no és blanca, del programa Quan arribin els marcians, de TV3.I, finalment, els hi plantejarem les preguntes que trobareu a l'apartat 2.3. de la guia per al professorat que ens serviran per vehicular unes conclusions de tot el que hem estat treballant en aquesta proposta didàctica.

Materials complementaris de l'itinerari: