Identitat digital

Què és la identitat digital? La identitat digital és el conjunt d’informació sobre nosaltres publicada a la xarxa, que configura la imatge que projectem de cara als altres. Des de les nostres dades, imatges i publicacions fins als nostres comentaris, gustos, contactes i amistats. Tot plegat ens descriu i determina la nostra reputació digital. És a dir, es tracta del que som per als altres segons el que la xarxa diu de nosaltres.

Com funciona l'itinerari?

Amb aquest itinerari transversal us proposem treballar les unitats didàctiques eduCAC amb un fil conductor: la identitat digital. Hi trobareu propostes específiques per complementar el treball de les unitats didàctiques posant el focus en com es configura la nostra identitat digital. Per fer-ho, us proposem reflexionar sobre la configuració de la identitat en una generació que ha nascut i crescut en món plenament digital. També us proposem prendre consciència del funcionament dels algoritmes i com condicionen quines informacions i continguts ens arriben, fins al punt de poder fer-nos viure en bombolles de filtres. Finalment, us animem a consolidar el concepte d’identitat digital i reflexionar sobre com es relaciona amb el valor que li donem a la intimitat en aquest món de pantalles.

El mòbil, jo i els altres / Dos mons, una sola realitat
Abans d’analitzar la nostra relació amb els dispositius mòbils i com ens comportem a les xarxes, reflexionarem sobre el propi concepte d’identitat, per situar, després, com els adolescents viuen en una única realitat, amb experiències personals i digitals.

Saben el que volem? / Vivint en bombolles
Aprofundirem en el funcionament i conseqüències dels algoritmes per introduir el concepte de “bombolla de filtres” i reflexionar sobre els continguts que consultem. Per què ens arriben uns i no uns altres? Quins són els pros i contres de viure hiperconnectats?

Projecte d'aula: Dins i fora de la xarxa / Xarxa pública i vida privada
Treballem a fons els conceptes d’identitat digital i rastre digital, i com es relacionen amb el valor que donem a la intimitat. Us proposem incorporar aquestes reflexions al decàleg audiovisual del Projecte d’aula “Dins i fora de la xarxa”.

Materials complementaris de l'itinerari:

A continuació trobareu la seqüència de les dues sessions de la proposta 'Dos mons, una sola realitat'. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament completes a la guia per al professorat.

Aquesta proposta didàctica pot treballar-se de forma autònoma o pot també constituir un treball previ per endinsar-nos, després, en la Unitat didàctica 11. El mòbil, jo i els altres i abordar-la d'una manera molt més completa.

1. Contextualitzem

Què és la identitat? Començarem llançant a l'aula aquesta pregunta i farem una ronda d'opinions. Després, individualment, anotarem en un paper les característiques que, des del nostre punt de vista, condicionen la nostra identitat. A continuació, llegirem en veu alta les respostes i les anirem anotant a la pissarra, intentant agrupar-les per veure així quines són les més citades. Cadascú guardarà bé la seva llista amb els seus trets d’identitat, ja que la necessitarem per fer una altra activitat a la propera sessió.

Ens posicionem. Projectarem un vídeo sobre què és la identitat. Veurem els primers 3 minuts d’aquest capítol del programa 'Amb filosofia', de TV3:

​

Després de veure el vídeo, farem un joc de posicions, seguint les indicacions següents:  

• Arraconarem taules i cadires de manera que ens quedi un espai ampli i sense obstacles per moure’ns per l’aula. L’alumnat es col·locarà en fila índia, mirant cap al docent, al centre d’aquest espai.
• El/la docent llegirà en veu alta algunes afirmacions expressades per Xavier Antich al vídeo, que trobarem recollides a l'apartat 1.2 de la guia per al professorat.
• Amb cada afirmació, ens haurem de posicionar i ho farem situant-nos en l’espai en funció del nostre grau d’acord o de desacord. La línia central on es faci la fila marcarà el terme mitjà. Si estem d’acord amb l’afirmació, ens haurem de moure cap a l’esquerra en funció del nostre grau d'acord. I si no estem d’acord amb l’afirmació, ens haurem de moure cap a la dreta en funció del nostre grau de desacord amb la frase.
• Després de llegir cada frase, demanarem que una de les persones situades en el sector “a favor” expliqui el perquè del seu posicionament, i una de les situades “en contra” exposi també els seus motius. Si les argumentacions són convincents, poden provocar que algun altre participant canviï la seva postura i decideixi fer un pas més cap a un costat o l’altre.

A la guia per al professorat trobareu les frases proposades per llegir en veu alta i fer que tots i totes ens posicionem en l'espai.

2. Construïm la nostra identitat

La meva identitat a la xarxa. Igual que la nostra identitat, la identitat a internet també parteix de diverses característiques. Començarem reflexionant sobre quines són les característiques que defineixen la nostra identitat a la xarxa. A la guia per al professorat trobareu recollits els elements essencials que haurien de sortir durant el diàleg, com ara el nom d'usuari o sobrenom, l'avatar, allò que publiquem, comentem o que indiquem que ens agrada, els serveis que utilitzem, etc.

Comparem identitats. A continuació, recuperarem la llista que vam fer en la sessió anterior, en què vam anotar tot allò que considerem que defineix com som. Així, compararem si coincideix amb allò que estem mostrant de nosaltres mateixos a la xarxa. Per fer-ho, treballarem en parelles. Començarem buscant a internet i a les xarxes socials un dels membres de la parella i observarem quina imatge i quin rastre té a la xarxa. Després, farem el mateix amb l'altre membre de l'equip. Per facilitar la comparativa i el desenvolupament de l'activitat, a la guia per al professorat trobareu una taula i un llistat de preguntes i ítems a cercar per repartir als equips de treball.

Conclusions. Per tancar l’activitat, posarem en comú les nostres conclusions. Com a punt de partida, comprovarem ràpidament els resultats de l’exercici:

• Quants considerem que la nostra identitat física i la nostra identitat digital coincideixen majoritàriament?
• Quants hem vist que ens mostrem de manera diferent en les nostres relacions personals i en la nostra activitat a la xarxa?

Després, obrirem un debat a l’aula per reflexionar conjuntament sobre com ens comportem en tots dos mons i per quin motiu sovint actuem diferent. Vivim en una sola realitat o en dues o vàries? A la guia per al professorat trobareu algunes preguntes i pautes per a la dinamització del debat.  

Materials complementaris de l'itinerari:

A continuació trobareu la seqüència de les dues sessions de la proposta 'Vivint en bombolles'. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament completes a la guia per al professorat.

Aquesta proposta enllaça amb l’última sessió de la ‘Unitat didàctica 10 - Saben el que volem?’, en què ens fixem, entre altres coses, en la publicitat que rebem a través d’internet i com, a través del big data i dels algoritmes, les marques poden arribar més directament als seus públics. En aquesta proposta anem una mica més enllà i no només ens fixem en la publicitat, sinó en com els algoritmes també condicionen tota la informació que ens arriba a través de la xarxa.

Treball previ fora de l'aula

Com a punt de partida, de manera individual i prèvia a la sessió, demanarem a l’alumnat comprovi, des del seu ordinador (si pot ser, amb la sessió iniciada) o el seu dispositiu mòbil, quins continguts els recomanen algunes de les plataformes més populars entre els joves.

Així, cadascú haurà d’entrar a YouTube i fixar-se en quins vídeos li apareixen recomanats a la pàgina principal, prenent nota tant dels tipus de vídeos, com de la manera com la plataforma els agrupa (les “seccions” que ens proposa). Si en tenim, també ho comprovarem al nostre compte d’Instagram, fent clic a la lupa o cercador de l’aplicació. Quins “posts” (siguin fotografies o vídeos) d’altres usuaris ens recomana l’aplicació? Són tots molt similars? Hi ha temes recurrents? L’encerten amb el tipus de publicació que ens pot interessar?

1. La informació que rebem

Què és la identitat? Començarem la sessió posant en comú tota la informació recollida en el treball previ fora de l’aula i anirem fent un llistat a la pissarra agrupant els vídeos per temes i destacant-ne aquells que veiem que més apareixen. A la guia per al professorat trobareu una taula d'exemple que us pot ajudar a dinamitzar l'activitat.

Preguntes inicials. A continuació, realitzarem un breu debat al voltant del que hem recollit. Per què apareixen unes recomanacions i no unes altres? Som conscients que perquè ens apareguin uns continguts s’han d’haver obviat uns altres? Quin criteri tenen aquestes plataformes per fer el filtre? Quines conseqüències pot tenir? A la guia per al professorat trobareu més preguntes i algunes pautes per a la dinamització del debat.

Descobrim la bombolla de filtres. Per endinsar-nos en quines conseqüències pot tenir aquest sistema de filtres, projectarem a l’aula el vídeo d’una conferència de l’activista i expert en internet Eli Pariser en el marc de les TED Conference, en què explica què és i com funciona la “bombolla de filtres” a internet i planteja els riscos d’aquest mecanisme:

A continuació, intentarem consensuar una definició entre tot el grup classe sobre el concepte de “bombolla de filtres”, així com enumerar tots els ítems que Eli Pariser explica en el vídeo que Google detecta i té en compte per saber qui està fent la cerca i filtrar unes informacions o unes altres.

Reflexions finals. Per anar més enllà dels ítems assenyalats per Pariser, tancarem aquesta primera sessió amb un debat final. Quins avantatges i quins riscos té que internet preseleccioni la informació que ens ofereix? Quin nivell de coneixement té la xarxa sobre com som cadascú de nosaltres? Com coneixeré altres punts de vista o maneres d’entendre el món si internet m’ofereix la informació a partir del que ja llegeixo i consulto? A la guia per al professorat trobareu un recull de possibles preguntes i pautes per a la dinamització del debat.

2. Internet, camp de llibertat?

La comunicació s’ha convertit en la base de les nostres vides i internet i les aplicacions que formen part del seu univers serveixen per fer-nos la vida més fàcil i per acostar-nos els uns als altres. Però cal que ens plantegem fins a quin punt tot són avantatges. És internet un camp de llibertat? O presenta també riscos i limitacions? Plantegem que l’excés pot tenir efectes negatius i fer del nostre mòbil el protagonista absolut de la nostra vida, pot fer-nos viure dins d’una bombolla.

Actituds a la xarxa. Començarem plantejant algunes preguntes sobre quina consideren que és la nostra actitud habitual a la xarxa i quina és la nostra relació amb els telèfons mòbils. Quanta estona passem al dia mirant una pantalla? Cal posar límits de temps a l’ús que fem de les pantalles i d’internet? Algun cop un/a amic/ga s’ha sentit malament perquè estàvem més pendents del mòbil que d’ell/a? I nosaltres? A la guia per al professorat trobareu algunes pautes per facilitar la dinamització del debat.

La vida entre pantalles. A continuació, aprofundirem en quina és la relació que tenim amb els nostres telèfons mòbils i com ens sentim davant d’un món ple de pantalles. És internet un camp de llibertat, o també presenta riscos, com ara la dependència o l’aïllament? Per entrar en matèria, veurem algun dels vídeos següents:

Si la nostra classe és de 1r o 2n d'ESO ‘Tecnoaddiccions’, vídeo educatiu del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per fomentar un bon ús dels dispositius mòbils. El vídeo mostra com pot afectar l'excés i la dependència envers l'ús del mòbil a la nostra vida.

Si la nostra classe és de 3r o 4t d'ESO 'Are you lost in the world like me?', videoclip de Moby amb la col·laboració de l’artista d’animació Steve Cutts. El vídeo ens convida a reflexionar sobre els perills d’una societat en què l’única noció de realitat sigui la que passa dins la pantalla dels nostres mòbils.

Després de veure el vídeo, apuntarem en un paper les tres principals reflexions i idees que ens hagi generat. A la guia per al professorat trobareu pautes específiques de treball per a cadascun dels vídeos.

Pros i contres de la nostra interacció amb internet. A continuació, farem grups de 5 o 6 alumnes per elaborar una llista amb les oportunitats i els riscos que pot suposar que visquem hiperconnectats a la xarxa. A la guia per al professorat trobareu una taula que us serà útil per conduir l'activitat. 

Posem en comú les nostres conclusions. A continuació, realitzarem un debat articulat al voltant de dos posicionaments diferenciats per reflexionar entre tots i totes sobre les oportunitats i facilitats que ens ofereixen internet i els dispositius mòbils, però també sobre les limitacions i els riscos que ens suposen. Per fer-ho, distribuirem els grups de treball de l’activitat anterior en dos grans grups. Un d'ells es centrarà en els aspectes positius de la nostra relació amb els dispositius mòbils i amb internet. L'altre grup es centrarà en els aspectes negatius, com ara la dependència o el possible aïllament respecte dels altres o respecte de punts de vista diferents del nostre.

Basant-nos en el treball realitzat prèviament, cada grup exposarà les oportunitats o els riscos que hagin considerat, que es debatran col·lectivament des dels dos posicionaments plantejats.

I per continuar treballant al voltant de la identitat digital...

Si ens interessa continuar treballant al voltant de la nostra relació amb internet i els dispositius mòbils, ho podem fer a través de la resta de propostes de l’itinerari transversal ‘Identitat digital’, així com de les unitats didàctiques ‘El mòbil, jo i els altres’ i ‘La meva finestra al món’.

Materials complementaris de l'itinerari:

A continuació trobareu la seqüència de les dues sessions de la proposta 'Xarxa pública, vida privada'. Podeu consultar els conceptes teòrics i les pautes de desenvolupament completes a la guia per al professorat.

Aquesta proposta didàctica proposa un treball complementari amb el Projecte d’aula 4. Dins i fora de la xarxa, per treballar els conceptes d’identitat i petjada digital, així com el d’intimitat i privacitat, abans d’endinsar-nos en el projecte d’aula, que consisteix en la creació d’un decàleg audiovisual de bones pràctiques en l’àmbit digital.

1. Descobrim la identitat digital

Què és la identitat digital? Presentarem el concepte d’identitat digital, ja que, tenint en compte que els joves són ja “nadius digitals”, probablement mai no s’hauran aturat a reflexionar en profunditat sobre aquest concepte. Per comprovar si el grup classe ha sentit parlar alguna vegada sobre els conceptes "identitat digital" i "petjada digital", començarem expressant què ens ve al cap quan els sentim. Deixarem una estona per compartir les nostres respostes en veu alta i intentarem treure, entre tots i totes, una definició del concepte o del que ens suggereix.

Definim el concepte. Després d’aquesta primera ronda d'opinions, veurem amb més profunditat què és això de la identitat digital. Per veure-ho més clarament, visualitzarem un vídeo del Campus Virtual d’Educació Digital Intec, del Ministeri d’Educació de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, en què es defineix de manera entenedora el concepte de petjada digital i es mostren algunes claus per gestionar-la.

​

Després de veure el vídeo, comentarem, entre tots i totes, les idees clau i les anirem apuntant a la pissarra. Per facilitar la conducció de l'activitat, a la guia per al professorat trobareu una taula amb els elements clau, així com algunes pautes per a la dinamització.

Reflexionem en grup. A continuació, reflexionarem plegats sobre quina és la gestió que estem fent nosaltres de la nostra identitat digital. Per facilitar el debat a l'aula, a la guia per al professorat trobareu algunes pautes de dinamització.

Cerca i anàlisi de la nostra identitat digital. A continuació, ho comprovarem en grups de 5 o 6 alumnes. Cadascú haurà de buscar a la xarxa informació sobre un altre membre del seu grup i aconseguir el màxim d’informació possible. Podem fer cerques a Google i a les xarxes socials que fem servir o que pensem que ell o ella utilitza, i anirem anotant els resultats que trobem, amb tot allò que ens aporti informació de la persona. A la guia per al professorat trobareu algunes pautes per facilitar la conducció de l'activitat.

• Hem descobert alguna cosa d’aquella persona que no sabíem?
• La informació que apareix a internet es correspon i és coherent amb la imatge o impressió que tenim d’aquella persona en l'àmbit personal?

Després de  l’estona dedicada a la cerca i reflexió individual, cadascú posarà en comú amb el seu grup els resultats obtinguts en la seva cerca. Ens sentim representats per la informació que han trobat de nosaltres? Érem conscients d’estar compartint aquestes informacions?  

Posem en comú les conclusions. Per acabar, cada grup compartirà la seva experiència i les conclusions consensuades com a equip amb la resta del grup classe. Tota observació serà benvinguda, tant si el que hem trobat ens sorprèn com si no ho fa, tant si hem trobat molta informació com si gairebé no n’hem trobat sobre algun dels participants, tant si ens ha semblat bé la informació que han trobat sobre nosaltres com si no ens ha agradat.

2. Intimitat compartida

Començarem la sessió presentant i contextualitzant el vídeo que veurem a continuació, i reflexionarem al voltant de la diferència entre l’àmbit privat i l’àmbit públic. Pot ser el mateix el què s’escriu en un diari personal i el què s’exposa en un videoblog a Youtube? Nosaltres ens gravaríem explicant coses íntimes i les publicaríem a Youtube? A la guia per al professorat trobareu algunes pautes que us poden ajudar a articular aquest debat inicial.

Estimada vida privada.  A continuació, mirarem el curtmetratge ‘Estimada (vida) diària’, de Marga Almirall, en què es mostren paral·lelismes que podem trobar entre les reflexions presents en el diari d’una adolescent, plasmades en format llibreta, paper i bolígraf, i aquelles que trobem als actuals videoblogs de nombroses youtubers.

​

• Ens hem sentit identificats/des amb el que exposen les youtubers i amb el que recollia l’autora en el seu diari?
• Parlen sobre temes o situacions que ens interessen o que també comentaríem amb els nostres amics/gues?
• Podem posar algun exemple d’un moment del vídeo en què ens haguem sentit identificats?

A la guia per al professorat trobareu un seguit de pautes per treballar aquest vídeo, especialment per incloure al debat l'alumnat que segueix altres tipus de  youtubers i que poden no sentir-se identificats amb les que apareixen al vídeo. L'objectiu és identificar aquells elements que es repeteixen entre les youtubers del curtmetratge i intentar pensar en els que es repeteixen entre els youtubers que cadascú segueixi.

Què penso i què publico. A continuació, anotarem, individualment, aquelles afirmacions o observacions que hem vist al vídeo que coincidien entre les youtubers i l’autora en el seu diari, aquelles que només han plantejat les youtubers i aquelles que només exposava la noia al seu diari personal. A la guia per al professorat trobareu una graella per facilitar el desenvolupament d'aquesta activitat.

Després, posarem en comú el que cadascú ha anotat. Per anar recollint totes les aportacions, reproduirem la graella a la pissarra i l’anirem omplint conjuntament. Amb aquest recull com a punt de partida, pensarem en la nostra acció a les xarxes i reflexionarem conjuntament sobre si hi ha diferències entre allò que expliquem o publiquem a les xarxes i el que moltes vegades sentim o pensem realment?

Posem-ho en pràctica. Finalment, tancarem la sessió reflexionant sobre quins aspectes de les nostres vides mostraríem públicament, quins mostraríem en part, i quins ens guardaríem per la nostra intimitat o per compartir només amb les persones de la nostra màxima confiança. Per escenificar-ho i plasmar visualment aquestes reflexions, plantejarem tres nivells d’exposició de la nostra vida que ens serviran com a paral·lelisme del món virtual:

• El passadís de davant de la classe. Hi ubicarem allò que mostraríem públicament. Aquest nivell representarà internet en general, on trobaríem qualsevol dels seus canals. En aquest nivell, absolutament tothom pot tenir accés a tot allò que hi mostrem.
• Dins de l’aula. Hi ubicarem allò que mostraríem en part o depenent de qui ho pogués veure. Aquest nivell representarà el que publicaríem en un canal on coneixem en major o menor mesura els membres del grup, o en què podem controlar qui hi té accés i qui no. Per tant, un espai en què sempre som conscients de les persones concretes que podran veure o llegir el contingut que publiquem.
• La nostra llibreta personal. Hi quedarà plasmat allò que ens guardaríem per nosaltres mateixos o per les persones de la nostra màxima confiança. Representarà el que no està exposat públicament.

Haurem de donar resposta a dos o tres temes que consensuem com a grup classe, donant més o menys detalls en funció del que estem disposats a mostrar en cadascun dels tres nivells. Per escenificar-ho, col·locarem un plafó o cartolina al passadís i un altre dins de l'aula, per tal que puguem anar enganxant les nostres respostes, signades amb el nostre nom o el nostre nick, tal com fem a internet.

A la guia per al professorat trobareu més detallada la dinàmica, amb exemples i pautes addicionals per facilitar el desenvolupament de l'activitat.

Visualitzem-ho. Finalment, deixarem un temps per poder consultar els plafons exposats a l’aula i al passadís, i veure quines qüestions s’han compartit en cada cas. Per tancar la sessió, obrirem un torn de paraules per explicar què hem observat als plafons, quines han estat les sensacions durant l’activitat i si el que hem expressat durant l'activitat coincideix amb la nostra acció a la xarxa. A la guia per al professorat trobareu algunes pautes i preguntes per facilitar la dinamització del debat.

I per continuar treballant al voltant de la identitat digital...

Si ens interessa continuar treballant al voltant de la nostra relació amb internet i els dispositius mòbils, ho podem fer a través de la resta de propostes de l’itinerari transversal ‘Identitat digital’, així com de les unitats didàctiques ‘El mòbil, jo i els altres’ i ‘La meva finestra al món’.