La verificació de notícies per lluitar contra les notícies falses

Les notícies falses, el fenomen de la postveritat --i la connivència de periodisme i política que ha representat en alguns casos--, la necessitat d'actualitzar de forma constant les portades digitals per seguir el ritme vertiginós de les xarxes socials i els errors que això pot implicar, etc., de vegades ha portat a l'exercici de pràctiques periodístiques de dubtosa professionalitat, com la no comprovació de fonts i dades que se li suposa inherent a la professió.

Tot això ha posat en qüestió la credibilitat de l'ofici periodístic, que ha vist la necessitat de recompondre el seu prestigi, i la necessitat de reivindicar la seva figura per tal de fer arribar informació veraç i contrastada a la ciutadania. Així, la figura del fact-checker, el periodisme de dades, adquireix una nova dimensió a partir de l'any 2017, i des d'aleshores han sorgit nombroses iniciatives de mitjans o d'altres tipus, vehiculades a través de llocs web i dedicades a comprovar la veracitat de les notícies.

Coneixem una mica més la feina del fact-checking o la verificació de notícies. 

lupa observant teclat pc

La verificació de fets o fact-checking

Ens explica Verificat a la seva web que, originàriament, la verificació de fets era un procés intern dels mitjans de comunicació de revisió de dades i fets d'una notícia abans de la seva publicació. Eren els periodistes els que duien a terme aquesta funció, que sortien de la redacció per comprovar les fonts i poder identificar informació falsa o enganyosa. 

Tanmateix, amb l'arribada d'internet, l'accés a la informació directa per part dels ciutadans és més fàcil, podem generar i difondre continguts, i la informació circula lliurement i sense filtres per les xarxes, fet que posa en crisi la credibilitat de l'ofici periodístic, que ha de reivindicar la seva figura per tal de fer arribar informació veraç i contrastada a la ciutadania. Els periodistes ja no arriben a tot i sorgeixen els verificadors o fact checkers, que actuen de manera reactiva desmentint fets i informació que ja circula. 

En aquesta infografia del Butlletí d'informació sobre l'audiovisual a Catalunya tenim les principals característiques dels verificadors: 

infografia verificadors

Molts d'aquests webs estan lligats a capçaleres de premsa de reconegut prestigi, com ara Les Décodeurs amb Le Monde, Fact checker amb The Washington Post o Reality check amb The Guardian.

infografia BIAC sobre els verificadors

A Europa, l'European Journalism Center ha dut a terme diverses iniciatives, com ara el Verification Handbook, un document amb recursos per tal que els periodistes puguin desenmascarar les notícies falses.

A l'Estat espanyol i a Catalunya, segons l'EDMO (European Digital Media Activities) trobem diverses iniciatives:

Tanmateix, únicament Verificat, Newtral, Maldita.es i Efe Verifica pertanyen a la International Fact-checking network (IFCN), un fòrum per verificadors de tot el món organitzat pel Poynter Institute for Media Studies, que s'encarrega de supervisar les tendències i els formats en la verificació de dades, així com establir un codi de principis basats en la imparcialitat, l'equitat, la transparència de la metodologia i el compromís amb les correccions obertes i honestes que tota plataforma de verificació que en formi part ha de complir. 

A Catalunya, a més de Verificat, comptem amb l'equip de Fets o fakes de Catalunya Ràdio, periodistes del servei d'informatius que treballen de manera autònoma però en col·laboració amb la resta d'equips verificant informació. Tenen la vocació de seguir els principis que fixa la IFCN. 

Verificadors