Pacte de pantalles (Sylvia, mare de l'Emma, 3 anys)
Pactar o morir. Aquesta premissa s’ha instaurat a la nostra vida des del moment que Emma, que té 3 anys, va començar a expressar-se amb paraules per dir la seva.
A casa negociem a molts nivells, i també pel que fa a l’ús de les pantalles. Hem pactat horaris per mirar continguts audiovisuals: de dilluns a divendres, a partir de les set de la tarda i fins l’hora de sopar. I els caps de setmana o festius, també a partir de les 12 hores fins l’hora de dinar.
Ara que no ens llegeix l’Emma, intentem endarrerir una mica les 12 i les 19 si veiem que estem fent altres activitats o si s’ha despistat. Hi ha dies que no posem la televisió fins que ella no marxa a dormir. Mentre un de nosaltres fem el dinar o el sopar, normalment l’altre està amb ella acompanyant-la.
Emma vol veure vídeos curts i et demana directament YouTube, i si fos per ella estaríem canviant de vídeos constantment. Li agrada veure gaming de Pac-man, però pactem tres vídeos curts i només dos cops a la setmana, perquè considerem que hi ha continguts més interessants per a la seva edat. D’entrada no vol que li posem YouTube Kids, Netflix ni Disney –amb la gloriosa excepció de la sempiterna Frozen–. Amb més o menys sort, intentem pactar amb ella per posar continguts que tinguin història, música i que siguin variats i adequats a la seva edat, tot i que de vegades claudiquem amb vídeos que no ens agraden tant. Aprofitem que a Emma li agraden les lletres i els números per buscar continguts relacionats: vam descobrir els Numberblocks de la BBC, una sèrie animada molt ben feta, dinàmica i didàctica que va triomfar a casa i que us recomanem si teniu fills o filles fins els 6 anys.
La nostra filla sempre demana mirar vídeos pel mòbil, perquè sap saltar la publicitat o posar altres vídeos i es veu més autònoma, però nosaltres preferim que miri el televisor perquè d’aquesta manera, som la meva parella o jo qui proposem el contingut. Tot i així, a vegades fa servir el mòbil a casa o al cotxe, i intentem estar a prop per supervisar l’ús que en fa. No et pots despistar, perquè fas un viatge al lavabo i quan tornes ha descobert funcions del teu telèfon que tu desconeixies.
Pel que fa als jocs, a casa no tenim tauleta digital i al meu mòbil només tinc en tinc un parell: un dels Numberblocks i un altre dels Bebés llorones. La meva parella té alguns jocs didàctics en el seu telèfon, però la meva filla no té el costum de jugar-hi. De tan en tant demana jugar amb l’ordinador i quan ho fa, cerquem a Google jocs en línia per a infants de 3 a 5 anys: per exemple, Clan, Super3, Pum, Cokitos, o Friv. Sempre juga amb un de nosaltres al costat, per seleccionar el joc i estar amb ella per si no sap com funciona.
Suposo que, com a altres famílies, quan el pacte acaba i s’apaga la pantalla, moltes vegades arriba el drama. Emma vol seguir mirant vídeos o jugant, i si no, s’enfada amb la vida i el món. No és fàcil que entengui que els pactes s’han de respectar. En aquestes seguim, desitgeu-nos sort!