Back to top

De què parlem?

Dos joves comenten una revista

De què parlem a les converses de carrer, a les reunions familiars o als bars? Parlem del que veiem, del que sentim, del que ens preocupa. Però, a escala global, per què ens preocupen unes coses i no unes altres? Generalment, acostumem a parlar de la informació que tenim a l’abast i, en moltes ocasions, la major part d’aquesta informació la rebem dels mitjans de comunicació.

La televisió, la ràdio o el cinema ens envolten en el nostre dia a dia i això fa que tinguin un gran pes sobre allò que pensem. Aquest fet és el que van detectar, entre d’altres, els sociòlegs M. McCombs i D. Shaw l’any 1972, i el van batejar amb el nom d’Agenda Setting, és a dir, l’agenda mediàtica que els mitjans decideixen i que fan que nosaltres tinguem, com a conseqüència, una agenda de preocupacions global.

Amb tot, ara, a més d’espectadors (i de receptors passius de la informació) som també usuaris, i tenim la capacitat de poder interactuar. Això ha provocat que la teoria de l’agenda mediàtica es vegi substancialment modificada quan pensem en els sistemes d’informació via internet. Les possibilitats que ens ofereix internet ens donen més poder per decidir la nostra pròpia agenda, però per exercir-lo cal mantenir sempre una mirada crítica i una actitud activa. Vivim un moment ple d’oportunitats per democratitzar l’accés a la informació. I en aquest món de possibilitats, cal que ens preguntem: de què volem parlar? Cal ser conscients de la influència que tenen tant els mitjans com l’univers d’internet sobre la nostra percepció de la realitat, i la selecció dels temes que es consideren rellevants en cada moment és una part molt important d’aquesta influència.

Així doncs, internet ens ofereix l’oportunitat de sortir de l’agenda mediàtica, però alhora, a través dels algoritmes, podem entrar en bombolles de filtres dins de les xarxes i aquestes poden condicionar també les nostres opinions.

Al llarg d’aquesta unitat didàctica, treballarem el concepte d’agenda mediàtica amb l’alumnat i els guiarem en el procés d’aprenentatge per tal que prenguin consciència sobre com els mitjans de comunicació ens influencien, tot convidant-los a reflexionar sobre l’abast d’aquesta influència. 

objectiu competencial ud1

dimensions i competències

Si cliqueu a la pestanya del costat: "Seqüència d'activitats" podreu veure la descripció de les sessions i activitats proposades.


Materials complementaris de la unitat didàctica:

Símbol de 'vist'

SESSIÓ 1 - L'AGENDA MEDIÀTICA

Activitat 1. Reflexió guiada per prendre consciència de l'existència de l'agenda mediàtica
A partir de preguntes i de l’anàlisi de dos enllaços es pren consciència del concepte d’agenda mediàtica.

Activitat 2. Estudiem el concepte d’agenda mediàtica
S’estudia d’on ve aquest concepte, qui el va plantejar per primera vegada i s’omple un quadre per sintetitzar el que s’ha après.

Activitat 3. L'agenda mediàtica a internet i les xarxes socials #LaMevaAgendaMediàtica
Es trasllada el concepte a les xarxes socials per veure si és important o no tenir una actitud activa.

Símbol de 'vist'

SESSIÓ 2 - FEM UN SUMARI DE RÀDIO

Activitat 4. Fem un sumari de ràdio
Cal escollir 3 temes i redactar 3 notícies amb el seu titular i una breu explicació. S'elabora una escaleta per preparar el sumari.

Símbol de 'vist'

SESSIÓ 3 - GRAVEM EL SUMARI DE RÀDIO

Activitat 5. Gravem el sumari de ràdio
En funció dels grups, es fan propostes per llegir, gravar o fer un vídeo del sumari a partir dels tutorials eduCAC.

Activitat 6. Escoltem els sumaris i els valorem a Twitter
Es valoren les produccions a partir de piulades a Twitter i a partir del hashtag proposat.

Activitat 7. Reflexió individual sobre l’agenda mediàtica i com afecta a les nostres vides
Es planteja una pregunta a l’aula perquè l’alumnat reflexioni individualment sobre tot allò treballat.

Cada sessió està pensada per una durada aproximada de dues hores. 

Materials complementaris de la unitat didàctica:

Eli Pariser: Cuidado con la “burbuja de filtros” en la red

Conferència de l’autor i especialista en internet Eli Pariser, sobre els algoritmes de les xarxes socials i com les plataformes de cerca fan que visquem en una “bombolla de filtres” que influeix en la nostra visió del món.
Aplicació: recurs per aprofundir sobre què són i com funcionen les bombolles de filtres.

Hackeig a la democràcia

Vídeo del programa 'No pot ser!', en el que s'evidencia com a través de les xarxes socials els partits polítics poden influenciar-nos i com Google utilitza algoritmes que condicionen les informacions que trobem per internet.
Aplicació: pot servir per reflexionar sobre els pros i contres de la informació a internet.

Como Cambridge Analytica analizó la personalidad de millores de usuarios en Facebook

Vídeo que ens aporta informació sobre una estratègia desenvolupada a través de les xarxes socials per condicionar l'opinió de milions de persones.
Aplicació: per aprofundir sobre les estratègies que es poden fer servir a través de les xarxes socials.

Agenda Pública - Noticias falsas y redes sociales

Entrevista a Claudio Flores, doctor en periodisme i ciències de la comunicació, especialista en investigació de mercats i opinió pública.
Aplicació: per endinsar-nos en temes com la postveritat i el codi deontològic, i conèixer el concepte de cambra d'eco.

Brexit: The Uncivil War

Pel·lícula britànica de l’any 2019, que evidencia com a partir de l’ús de tècniques de gestió de dades massives (big data) es va poder influenciar el vot de la població durant el referèndum sobre el Brexit.
Aplicació: es pot dedicar una sessió extra per veure la pel·lícula.

Spotlight

Pel·lícula de Tom McCarthy de l’any 2015 on es mostra la història d’un equip de periodistes immersos en una investigació periodística. El film mostra les pressions que es poden rebre a l’hora d’escollir quines temàtiques surten a la llum.
Aplicació: es pot dedicar una sessió extra per veure la pel·lícula.